Barca de pas i pont al riu Segre
Torres de Segre no va tenir un pont per travessar el riu fins a l’any 1914. Abans, hi havia una barca de pas guiada a mà i, després, per una gran sirga que duia els carros i la gent d’un costat a l’altre.
Va ser en inaugurar el Canal de Seròs, l’any 1914, quan el riu es va quedar amb poca aigua i la barca de pas ubicada a l'altura del carrer Raval de la Barca sobre el càmping del Ventall, que podia portar fins a dos carros, ja no es podia fer servir. Aquest fet va provocar la construcció del primer pont a Torres per La Canadenca. Malauradament, uns anys després, es va destruir durant la Guerra Civil deixant el nostre poble sense accés per creuar el riu.
Als anys 40 i un cop acabada la guerra, un grup de presoners d’arreu d’Espanya portats a treballar a “Regiones Devastadas” per fer-los complir la condemna imposada pel nou règim, van reconstruir, entre altres, el malmès pont del nostre municipi. Durant la construcció del nou pont només es disposava d’una passarel·la provisional per accedir d’un extrem a l’altre en la que solament hi podien transitar vagonetes amb material de construcció i sobre la que estava prohibit el pas a personal de fora i, sobretot, als nens i nenes atentament vigilada i controlada pel sr. Jaume Capdevila Tost. Finalment, el març del 1944 s’inaugurà el flamant nou pont.
A posteriori, destacar la reforma i ampliació del mateix inaugurat l’any 1998, passant d’un a dos carrils de circulació tot construint un nou pont al costat de l’existent i enllaçant-los com un de sol alhora que s’aprofità per reforçar els fonaments del que és l’actual pont.
Barca de pas l'any 1899
Barca de pas l'any 1913
Construcció del pont als anys 40
Pont construït als anys 40