El Pavelló Poliesportiu

L’any 1979 amb l’entrada d’un nou equip de govern a l’Ajuntament encapçalat per l’alcalde Antoni Francès Macià (“Tonet del Potecari”) es planteja seriosament la necessitat de construir un local social per poder fer diferents esports, les festes i els actes diversos del poble. Fins aleshores la major part d’aquestes celebracions es feien a l’actual Bar Virgina (Cafè) propietat del Fernando Masgoret, entre la coneguda “pista” i l’espai del “cinema”.

No obstant, aquesta idea de construir aquest gran local social ja s’havia contemplat anteriorment, de fet l’esmentat alcalde i regidors es troben a l’entrar l’any 1979 un projecte no aprovat per fer el poliesportiu al costat del riu, a continuació de les piscines municipals on també hi havia previst construir-hi les escoles municipals. Fins i tot, ja s’havien iniciat les cimentacions per desenvolupar-hi l’obra. En aquell moment, l’Ajuntament entrant, recelós de la ubicació de la sala per la proximitat al riu i per estar en terrenys de la CHE (Conferencia Hidrográfica del Ebro), va enviar a la seva seu a Saragossa una representació del Consistori. Aquesta visita els va servir per confirmar que l’obra no havia estat informada i que no era possible desestimant la construcció de l’esmentat poliesportiu per la no propietat dels terrenys i pel risc d’alguna forta riuada imminent prevista en els propers anys segons experts de la mateixa empresa. Aquesta predicció va resultar certa, anys després, quan al 1982 va produir-se una important riuada on el riu Segre va inundar totalment el camp de futbol, les piscines i l’espai on havia d’iniciar-se el poliesportiu.

A tot això, es produeix la mort precipitada al Consistori de l’alcalde de Torres. Davant la desgràcia, l’aleshores regidor d’urbanisme Jose Luís Martín Val agafà el relleu a l’alcaldia l’any 1981 i, junt amb la resta de regidors, decideixen continuar la gran tasca deixada pel “Tonet” en l’elaboració del nou projecte i la planificació urbanística per construir a Torres un gran local lúdic i esportiu. D’aquesta manera, amb l’encert de no continuar el projecte que s’havien trobat a l’entrar i després de valorar diferents opcions, arriben a un acord amb Cándido Pomar, gendre de casa “Gomà”, per la cessió dels terrenys d’una part important del solar on actualment hi ha l’esmentada instal·lació. Amb una bona gestió de negociació aconsegueixen que el propietari doni a l’Ajuntament l’espai per construir l’esperat local social i una futura plaça annexa, uns 3.000 metres quadrats aproximadament, a canvi de convertir la finca rústica de pomeres en urbana i posar-li, a càrrec de l’Ajuntament, els serveis bàsics (aigua potable, llum i clavegueram) per iniciar, posteriorment, el projecte urbanístic de l’esmentada finca.

El projecte l’elaborà l’empresa Cemesa, actualment en funcionament, amb una estructura de ferro i les parets de “geros” aïllades amb fibra de vidre igual que el sostre dissenyat amb el mateix material que faria que la sala tingués una acústica excel·lent pensant en les orquestres i balls de la Festa Major que hauria d’acollir. Tot es pensà en detall, escollint el “terrasso” més resistent del mercat, així com el sistema de calefacció, els seients numerats que servirien pels actuals “palcos”, etc. S’iniciaren, finalment, les obres de l’edifici amb l’Ajuntament com a promotor i llogant dues colles de paletes del municipi per completar una primera fase de la pista coberta amb l’escenari i els vestidors, posteriorment, una segona fase va permetre la construcció de les grades i la calefacció i, per últim, dos anys més tard, una tercera etapa en la que es va fer l’annexe que va permetre tenir un hall, serveis, magatzem per un bar amb un pis i sala polivalent per a entitats.

L’obra complerta s’acaba l’any 1986 amb un cost total aproximat d’uns 30 milions de les antigues pessetes dels quals 4 milions s’aconseguiren amortitzar d’una subvenció per “pistes descobertes” que atorgava, en aquell temps, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.