La cronologia històrica d'alcaldies

D’aquesta manera podem mostrar-vos un ordre més aproximat i els noms correctes dels batlles de Torres de Segre en els darrers 150 anys. El referent més antic és Ignasi Gomà Ruestes sobre l’any 1865 del que no se’n té més referències que l’aproximació de l’inici del seu mandat. Un fragment d’un llibre d’actes dels anys 10 ens indica que el següent batlle fou Ferran Miarnau Prim, nomenat l’1 de gener de l’any 1910, després d’una votació interna, del que no tenim fotografia però si coneixement que ajudà a constituir la comunitat de regants (1912) i dictaminà unes mesures sanitàries importants per prevenir una epidèmia de còlera que havia envaït Itàlia per aquells anys.

A principis de 1912 va prendre possessió d’alcalde Ramon Montull Borràs que, aleshores, era també metge de la vila. El Consistori encapçalat pel Ramon donà molta importància a les obres públiques demanant a la Diputació que els enviés la seva “brigada especial” per millorar el camí de Torres a Sudanell i tractant temes importants com la construcció d’un pont per creuar el Segre, construït després per la Canadenca, o la necessitat d’uns rentadors municipals i unes noves escoles. Però el principal maldecap de l’Ajuntament en aquella època va ser l’ordre públic, molt alterat per l’arribada en massa dels treballadors de “Riegos y Fuerzas del Ebro” fet que va fer plantejar la dimissió d’en Ramon per culpa dels mals de cap. Mesos després de ser reelegit, l’any 1914, va dimitir com a alcalde per motius de salut, essent substituït per Modest Escolà Martí coincidint amb els inicis de la construcció del Canal de Seròs.

Després fou el torn d'Antonio Zaragoza Clua que, malauradament, morí ben jove a causa d’una peritonitis, una infecció greu a l’apèndix. El va rellevar Josep Miquel Franch per un breu període de temps donant pas a continuació a Antonio Francès Filella de "Cal Potecari", l’any 1920. Ell va ser qui signà a Barcelona amb Frank F. Lawton, director gerent de “Riegos y Fuerzas del Ebro”, el contracte definitiu per un important plec de condicions i beneficis pel poble (subministrament de 1000 litres d’aigua per segon a la séquia dins el terme de Torres, la construcció d’una línia de conducció de 25.000 volts, fixar la venda del fluid a 9,5 cèntims el kW/hora durant 20 anys, etc.).

Després d’ell, a finals del 1933 i de manera provisional per tan sols uns mesos, agafà el relleu a l’alcaldia Francisco Torrentó Piñol amb un compromís valent i fidel al poble fins a l’any 1934 quan entrà Josep Zaragoza Clua durant els dos anys següents vivint uns dels moments més durs i complicats pel municipi amb l’inici de la Guerra Civil. Era l’any 1936 quan Jaume Santclement Curcó esdevingué nou alcalde del municipi i també acabaria essent el darrer batlle de la República. Finalment, marxà cap a França a l’exili. El seu lloc l’ocupà Pau Vilanova Roca a principis de l’any 1939, durant només 9 mesos, amb la difícil tasca de reconstruir un poble destruït per la Guerra a través de la “Comisión Gestora Municipal” de la qual n’era el President. El 20 de setembre del mateix any desapareix aquesta comissió gestora i es constitueix un nou consell municipal atorgant l’alcaldia a Pere Casadellà Miró fins al febrer del 1940 que fou rellevat per Pere Torrentó Escolà, aleshores tinent d’alcalde, i que ho fou només entre els mesos de febrer i agost del mateix any. Va ser substituït per Josep Miarnau Torrent que deixà el càrrec el 20 de març de 1943.

Després de tots aquests alcaldes de postguerra, de curts mandats, el franquisme va concedir batlles de vida més llarga. El primer, Josep Florensa Prim ja va ser-ho durant els següents 18 anys amb una bona tasca en què el poble va viure un moment important de reconstrucció i creixement, gràcies en bona part, a l’ajuda del Comandant Mateu Salla, fill del municipi. Es reedificà l’església, l’Ajuntament, es construí les Escoles Velles i el nou pont, entre altres.

El succeeix al càrrec, l’agost de 1961, Javier Clua i Valls que regiria fins al 31 d’agost de l’any 1973. L’últim alcalde nomenat per l’administració franquista fou Francesc Miarnau Escolà que exercí durant tota la transició política i deixà el càrrec el dia de les primeres eleccions municipals lliures, l’abril de 1979. Els anys posteriors coincidiren amb la mort precipitada al Consistori de l’alcalde d’aleshores Antoni Francès Macià "Tonet" que va fer agafar el relleu de manera precipitada i provisional durant uns mesos, a Francesc Charles Domènech i, finalment, a Josep Lluís Martín Val l’any 1981 per un període llarg de temps. La història també relata una “moció de censura” viscuda l’any 1999 que provocà el canvi a l’alcaldia de Ramon Molins Prim (CiU) per Elvira Duaigües Andreu (PP) amb el suport de PSC.

En la legislatura següent, l’any 2003, fou escollit Antoni Prim Miquel, que després va donar pas com a batlle a Josep Ramon Branzuela, qui el 2017 tancava la cronologia després de 10 anys al capdavant del Consistori. L'actual alcalde de Torres de Segre és Joan Carles Miró Puigvecino.