Museu de l'Evolució
El Museu de l'Evolució pretén donar a les visites una visió general de la transformació que s’ha sofert des de l'inici de l’univers fins a l’actualitat, utilitzant les eines com a fil conductor. Aquestes han anat canviant al llarg de la història en funció del progrés de la humanitat.
Al principi les persones usaven les seves pròpies mans i materials trobats a l’aire lliure, no obstant, amb el pas de temps han anat descobrint altres elements i han sabut com treballar-los per seguir progressant. Des del coure, passant pel fang o fins a arribar a la descoberta del metall: cada nou ús ha suposat un punt d’inflexió en l’evolució de la societat.
Més informació: díptic informatiu
Antic molí de Torres de Segre
El molí de Torres de Segre fou construït l’any 1880 per iniciativa de la Comunitat de Regants de la vila i gràcies a la gran col·laboració que van dedicar-hi els principals regants de la mateixa comunitat. Alexandre Capdevila i Montull es va vendre els terrenys on està ubicat, amb unes condicions de pagament molt avantatjoses per la comunitat. Aquests terrenys comprenien el que ara és el molí, la bassa i una part més de terreny, que es va convertir en quadres i l’hort del molí.
Els primers anys es va instal·lar una turbina i es va acoblar una dinamo que produïa força elèctrica. Gràcies a la turbina va aparèixer la primera bombeta de llum a la població. Quan la Canadenca va construir la central de Seròs (1912-1916), mitjançant l’acord corresponent entre aquesta i la Comunitat, la dinamo va deixar de funcionar. A canvi, la Canadenca va concedir un determinat nombre de kilowatts a un preu baix. A més de solucionar les necessitats de la moltura locals, també venien a moldre molta gent dels pobles veïns que es desplaçaven amb la seva cavalleria, carregada amb dos taleques de blat. Al carrer de la part més alta del molí, hi havia unes quadres on es podien allotjar una vintena de cavalleries mentre s’esperaven que molguessin el gra.
Als anys 60 va ser la Cooperativa Verge de Carrassumada la que va llogar l’edifici per fabricar pinso i oli, desenvolupant molta activitat econòmica entre els dos productes. Respecte al molí d’oli, tot i les millores que hi varen fer la cooperativa, només es va utilitzar durant unes poques campanyes. Com que el fred va matar gran part dels olivers, la cooperativa va optar per la fabricació de l’oli, i per intensificar la del pinso. El cabal d’aigua que necessitava el molí s’alimentava de la séquia de rec a través de braçals, que desembocaven a la bassa, expressament feta junt amb el pou. L’aigua del Segre era la font d’energia, fins que s’hi va introduir les noves tecnologies, la mecanització i les turbines elèctriques. Aquesta construcció, en la seva època, va ser d’una importància molt rellevant. Constava de quatre moles, una d’elles era la més gran de la zona. A partir de l’any 1966 el molí va quedar en desús total, i amb el temps es va anar deteriorant.
Descripció de l'edifici
L'immoble, és un conjunt edificat amb un nucli més antic, que és el prisma central, de cinc plantes, tres sobre rasant i dues en soterrani, que era el molí fariner pròpiament dit, aquest cos central es va ampliar amb dos cossos annexos, en la planta baixa i primera des del cos inferior, i part de la segona i tercera en el cos alt, en els quals amb uns desplaçaments de força motriu mitjançant arbres de transmissió mecànica i corrioles o volants, es va ampliar i va substituir l'antic molí de producció de farina per un molí de producció d'oli mitjançant la mecanització de les moles, i la producció d'energia elèctrica mitjançant la mecanització de les turbines als generadors. El conjunt hidràulic complet ho conformen doncs, la bassa reguladora i el salt hidràulic.